Existeixen diversos mètodes per verificar la neteja en termes de comportament, presència de microorganismes, procediments, etc.
En un món globalitzat i connectat, en el que la informació s’escampa a la velocitat de la llum, resulta estrictament necessari, no només mantenir els espais nets, sinó també demostrar-ho.
La neteja s’ha convertit en una eina per millorar la imatge de marca o, en el pitjor dels casos, en un arma capaç de destruir la reputació de qualsevol empresa.
Per això, amb l’objectiu de minimitzar el marge d’error, és essencial verificar l’estat de la neteja de manera periòdica.
A continuació, repassem els principals mètodes que existeixen per verificar la neteja.
Verificar la neteja mitjançant inspecció visual
La inspecció visual consisteix a observar per determina quina quantitat d’ítems, objectes o espais estan realment nets.
La neteja es considera òptima quan el 80% dels ítems observats estan nets.
Entre els beneficis d’aquest mètode destaquem que és immediat i que no requereix unes despeses molt elevades. No obstant això, la inspecció visual, a més de ser un mètode de verificació molt subjectiu, no permet detectar la contaminació microbiològica.
En el cas dels entorns més crítics com, per exemple, els hospitals, la neteja només es donaria per bona si el 100% dels ítems observats estiguessin nets.
Verificar la neteja amb gel fluorescent
Aquesta tècnica requereix l’aplicació de gel fluorescent sobre les superfícies i actua a mode de trampa per comprovar si, després de les tasques de neteja, aquest gel s’ha eliminat.
Igual que el mètode anterior, la verificació amb gel fluorescent és immediata, permet inspeccionar diverses superfícies alhora i el seu cost no és gaire elevat.
No obstant això, el principal handicap d’aquesta tècnica és que tendeix a ser interpretada com un examen i, a causa d’això, el personal aplica una neteja exhaustiva sobre els punts que es sospita que s’examinaran, obivant la resta de superfícies i oferint resultats confusos.
Verificació de la neteja per ATP
Aquest mètode empra la bioluminiscència per detectar l’ATP (Trifosfat d’adenosina), un compost que contenen tots els organismes vius.
Quan detectem ATP sobre una superfície, estem detectant, per tant, la presència de microorganismes que poden ser nocius.
Aquest mètode ofereix també resultats immediats, ja que no requereix feines de laboratori i és especialment eficaç per prevenir la contaminació encreuada. Tot i així, la verificació per ATP no es pot considerar un reemplaçament de les proves microbiològiques habituals.
Verificació de la neteja mitjançant mostres microbiològiques
Una de les tècniques de verificació més precises que existeixen és la presa de mostres de les superfícies per identificar, posteriorment, la possible presència de microorganismes.
A diferència dels dos mètodes anteriors, el mostreig no ofereix resultats immediats, ja que requereix d’un anàlisi exhaustiu i, per tant, el seu cost és notablement més elevat.
Aquesta tècnica, a més, requereix de personal qualificat i només permet analitzar una superfície per cada mostra.
No existeix una tècnica o un mètode millor que altre. Simplement, hem de preguntar-nos què és el que volem verificar o comprovar.
Per exemple, per estudiar el “comportament” durant les tasques de neteja, optarem pels mètodes d’inspecció visual o de gel fluorescent; per mesurar l’estat de neteja de les superfícies, emprarem la tècnica de verificació per ATP i per comprovar l’estat de desinfecció, recurrirem a les mostres microbiològiques.
Perquè el procés de verificació de la neteja tingui sentit, és fonamental prendre decisions posteriors que solucionin possibles errades i ens ajudin a millorar.