Amb motiu del Dia Mundial de la Salut, volem reivindicar l’estreta relació que guarden la higiene i la salut i repassar quina ha estat la seva evolució amb els anys.
Avui, 7 d’abril, es celebra el Dia Mundial de la Salut, una jornada que actualment cobra més importància que mai.
Des de fa ja més d’un any, la Covid-19 ens està fent comprovar el valor que té la higiene a l’hora de salvar vides.
I malgrat que en l’actualitat sembli evident que la higiene i la salut sempre han anat de la mà, no va ser fins a la segona meitat del segle XIX quan es va provar la relació entre aquests dos conceptes.
Precisament, va ser la infermera Florence Nightingale qui va posar en pràctica el rentat de les mans i altres accions d’higiene amb els pacients que arribaven als hospitals durant la Guerra de Crimea per poder demostrar, més tard i a través del seu llibre Notes sobre infermeria (1860) que, efectivament, la higiene ajuda a salvar vides.
A continuació, fem un repàs per aquelles pràctiques higièniques que són sinònim de salut avui dia i observem la seva evolució amb el pas del temps.
La higiene de mans, abans i després
Aquesta pràctica no era tan habitual com ho és ara als hospitals fins que Nightingale va demostrar que una acció tan senzilla com rentar-se les mans amb aigua i sabó millora la salut dels pacients.
Actualment, som molt més conscients del paper que juguen les mans com a transmissors de gèrmens i per això les higienitzem en qualsevol moment i en qualsevol lloc, i no només als hospitals.
I és que ara, a més del rentat amb aigua i sabó també comptem amb altres solucions com, per exemple, l’ús antisèptics o gels hidroalcohòlics. En aquest article pots consultar la diferències entre ambdues pràctiques.
La neteja i desinfecció de les superfícies, cada vegada més freqüent
Igual que ocorria amb la higiene de mans, fa 200 anys, la neteja i la desinfecció de les superfícies no presentava el mateix valor que li atorguem avui dia.
D’entrada, als hospitals, la freqüència amb la que s’higienitzaven les superfícies era molt menor a la que s’empra en l’actualitat.
A més, les eines i protocols per a la higiene eren molt diferents, arribant, sovint, a practicar una higiene que no només no era eficaç, sinó que potenciava el risc d’infeccions nosocomials.
La higiene del pacient als hospitals
Actualment, la higiene del pacient que està al llit es du a terme diàriament o sempre que es consideri necessari. A més, disposem de diverses tècniques i productes que no només faciliten aquesta tasca, sinó que també vetllen pel benestar dels malalts.
Aquesta realitat és molt diferent a la que vivíem fa dècades. I és que abans no només no es donava prou valor a la higiene dels pacients, sinó que la freqüència d’accions com, per exemple, canviar la roba del llit era molt menor.
En els darrers anys, s’han publicat diversos estudis que confirmen que la higiene i la cura personal dels pacients als hospitals agilitza la seva recuperació i millora la seva autoestima.
Substitució del material reutilitzable per material d’un sol ús
Fa poc més de 60 anys, als hospitals era una pràctica habitual “esterilitzar” material com, per exemple, gases, xeringues o altre material quirúrgic fent-lo bullir en aigua. Aquesta acció, en la majoria dels casos, garanteix la neteja, però no l’esterilització.
Actualment, això resulta impensable, ja que gran part del material que trobem als hospitals és d’un ús, amb l’objectiu de minimitzar riscos.
Però malgrat que ens sembli que la higiene en l’àmbit sanitari està implantada des de fa segles, això no és del tot cert.
Per exemple, fins a la dècada dels 80, no es va extendre l’ús de paper llitera d’un ús.
El Dia Mundial de la Salut té ara més valor que mai i ens ha de servir com a excusa per comprovar els esforços que s’han dut a terme fins a aconseguir el que tenim a l’actualitat i per recordar-nos que encara ens queda molta feina a fer.