La contaminació odorífera pot provocar ansietat, mals de cap, manca de concentració o insomni.
La qualitat ambiental i el confort dels espais incideixen directament en el benestar de les persones.
Per això, cada dia es tenen en compte més aspectes com, per exemple, la contaminació acústica, la incidència de la llum solar o la ventilació dels espais, entre d’altres.
Però la veritat, és que les males olors són sempre les grans oblidades. Mostra d’això és que, per combatre la contaminació acústica ja s’han establert nivells màxims en els decibelis permesos, mentre que no existeix cap norma que controli la denominada contaminació odorífera.
Què és la contaminació odorífera?
La contaminació odorífera és aquella ocasionada per les males olors que envaeixen un ambient i fan més “incòmoda” la convivència en ell.
Sovint, treballem o desenvolupem una activitat en espais amb contaminació odorífera sense adonar-nos-en.
Per què? Segons la psicòloga Pamela Dalton, del Monell Chemical Senses Center de Filadelfía (EEUU), ens acostumem a les males olors.
Si bé aquestes ens impacten i desagraden quan les percebem per primera vegada, en poc temps el nostre nas es cansa i comença a catalogar aquestes males olors com a informació inútil.
No obstant això, aquest fet no vol dir que no ens afecti la contaminació odorífera.
Com ens afecta la contaminació odorífera?
Les males olors poden derivar en ansietat, mals de cap, manca de concentració o insomni.
La contaminació odorífera es converteix en un problema rellevant als centres sociosanitaris o llars d’avis, hospitals, centres esportius…
I tot i que pot estar present en molts altres espais, en aquests últims sembla ser un denominador comú.
La importància de controlar les males olors resideix, no només en assegurar el benestar de les persones, sinó també en frenar la proliferació de gèrmens, molt presents en els ambients amb contaminació odorífera.
Com podem combatre la contaminació odorífera?
Per acabar amb les males olors hem d’entendre que el nostre olfacte funciona únicament amb gasos. És a dir, un líquid o un sòlid no olora malament, sinó que el que causa la pudor són els gasos alliberats per aquests.
De manera que, eliminant la matèria, només acabarem amb la font de contaminació odorífera però no amb la sensació de mala olor que roman en l’ambient en forma de gasos.
Existeixen inhibidors o eliminadors d’olors com Microdor que resulten molt eficaços contra la contaminació odorífera ja que, a diferència dels ambientadors, no emmascaren les males olors sinó que les desintegren.