En aquesta entrada et mostrem els passos a tenir en compte per establir un codi de colors durant les tasques de neteja professional.

 

Cada vegada són més les organitzacions que recorren a un sistema de codi de colors per a les tasques de neteja.

El principal objectiu de tot això és estalviar despeses durant el procés i prevenir problemes de contaminació encreuada.

A l’hora d’establir un codi de colors en la neteja, moltes empreses compten amb els seus propis protocols, però sempre és important que aquests es fonamentin en base a una estratègia i uns principis bàsics.

En aquesta entrada veiem quins són els principals passos a seguir per codificar la neteja per colors.

 

 

Pas 1. Identificació dels riscos presents i futurs

 

El primer pas per establir un codi de colors en la neteja és identificar els riscos existents i també aquells potencials a les instal·lacions de treball.

Per exemple, a la indústria alimentària parlarem d’al·lèrgens, mentre que al sector sanitari predominaran les infeccions o els cossos estranys. Tots aquests riscos, alhora, depenen d’altres variables, com és el cas de l’estat de salut dels pacients, en els àmbits sanitaris o dels requisits legals, en els entorns industrials.

Identificar a quin tipus de risc hem de fer front en cada cas ens ajudarà a que la codificació de la neteja per colors sigui efectiva.

 

Pas 2. Delimitació o zonificació de les instal·lacions

 

 

Una vegada haguem identificat els riscos que es presenten a cada instal·lació, això ens ajudarà a classificar les diferents zones o àrees del recinte.

Per exemple, no trobarem la mateixa problemàtica a la zona dels lavabos que en una cuina.

Existeixen diverses variables que ens permetran delimitar o zonificar les instal·lacions. A continuació, veiem quines són:

 

 

Zonificació segons la matèria manipulada

 

 

La matèria amb la que es treballa en cada àrea de les instal·lacions pot resultar determinant per identificar els diferents tipus de risc.

Per exemple, en un hospital evitarem barrejar els elements que es fan servir per a la neteja de les zones amb pacients infecciosos amb aquells que es fan servir per a la higiene de les zones comuns.

En el cas de la indústria alimentària ens podem ajudar diferenciant els aliments manipulats, assignant el color vermell a les àrees en les que es treballa amb carn i el color blau a aquelles àrees en les que es treballa amb verdures, per exemple.

 

Zonificació segons els processos de treball

 

 

Aquesta estratègia és més habitual als entorns industrials i no pas als sanitaris, ja que aquests últims acostumen a tenir ben diferenciats els seus espais en funció del tipus de feina que es desenvolupa en cadascun.

En canvi, a la indústria alimentària, per exemple, ens podem trobar amb que es desenvolupen diferents processos en una mateixa planta.

Separant virtualment els diferents processos i assignant un color per a cadascun durant les tasques de neteja prevenim problemes de contaminació encreuada.

 

 

Zonificació segons la delimitació física

 

 

Aquest seria el cas dels entorns sanitaris, en els que trobem l’àrea quirúrgica, la zona de recepció o l’àrea de consultes.

En aquestes instal·lacions ja tenim els espais delimitats en funció del tipus d’activitat o de risc que presenta cadascun d’ells.

El que hem de fer en aquest cas és assignar un color a cada zona concreta i evitar barrejar-los entre sí per prevenir així la contaminació encreuada.

 

Principis bàsics per establir un codi de colors en la neteja

 

 

Un cop hem diferenciat o delimitat les diferents àrees en base als criteris que hem exposat, hem d’assignar un color a cadascuna d’elles.

A continuació, exposarem alguns punts a tenir en compte perquè la codificació de la neteja per colors sigui tot un èxit.

 

 

Recorre a colors ben contrastats entre sí i amb la matèria que vols eliminar

 

 

L’èxit de codificar la neteja per colors resideix en diferenciar, entre d’altres coses i a simple vista, si queden restes de matèria als draps o als estris de neteja.

Perquè això ocorri, és important escollir colors que generin el màxim contrast, no només entre els residus que s’han de netejar, sinó també entre la resta d’estris de diferent color; així evitarem confondre’ls.

Per exemple, per a una neteja de les zones en les que es manipula carn, podem fer servir estris i draps de color blau, ja que és una tonalitat totalment diferent i ens permetrà veure a simple vista si queden restes de residu en el drap, abans de tornar a aplicar-lo sobre una altra superfície en el mateix espai.

 

 

Fes servir colors que siguin fàcils de combinar i de recordar

 

Quan es disposa de diferents espais o delimitacions durant la neteja, és possible que ens quedem curts assignant les diferents tonalitats.

En aquests casos, s’acostuma a recórrer a combinacions de color. Per exemple, podem fer servir un pal blanc amb un raspall verd per a una zona, en la que el color blanc faci referència a l’espai genèric i el color verd a un procés concret.

Arribats a aquest punt, és important que les combinacions que fem servir siguin senzilles i fàcilment identificables per a persones que pateixen problemes de daltonisme. Per exemple, hem d’evitar barrejar el vermell amb el verd.

 

Codifica la neteja per colors de manera coherent

 

 

El fet de que puguem fer servir múltiples combinacions de color no vol dir que puguem fer-ne un ús il·limitat.

Les combinacions han de tenir sentit i estar justificades. Del contrari, únicament aconseguirem confondre al personal de neteja i el sistema de codi de colors perdrà tot el sentit.

En qualsevol cas, és important que totes les assignacions i delimitacions de les instal·lacions estiguin correctament documentades i que aquesta informació sigui accessible per als treballadors.

 

Data d’actualització de l’article: 27/07/2023