Les fitxes tècniques i les fitxes de dades de seguretat són, sovint, difícils d’entendre. Saber llegir-les correctament ens proporcionarà informació clau per a l’ús dels químics de neteja i desinfecció.
Els professionals que treballen amb productes químics per a la neteja saben que per realitzar les dosificacions correctes i aplicar el producte de manera segura poden i han de consultar la fitxa tècnica i la fitxa de dades de seguretat que facilita el fabricant o distribuïdor.
Sovint, aquests documents resulten molt difícils d’entendre per als professionals encarregats de la neteja que no compten amb una formació específica en matèria química.
Parts essencials d’una fitxa tècnica
A continuació, destacarem les parts que formen una fitxa tècnica per entendre cadascuna d’elles i assegurar-nos de quins elements són importants:
1. Denominació del producte
Només existeixen tres conceptes que defineixen un producte químic per a la higiene: detergent, desinfectant o combinació de detergent + desinfectant.
Per tant, descripcions com, per exemple “sanititzant”, “higienitzant” o “desengreixant per a la neteja i la higiene” no són conceptes vàlids.
2. Dilució recomanada
Totes les fitxes tècniques han d’especificar la dilució del producte recomanada per a cada tipus d’aplicació, així com el temps d’actuació necessari per a cadascun.
La dilució dependrà, principalment, del nivell de brutícia en el cas dels detergents o del tipus de microorganisme que es vulgui eliminar, en el cas dels desinfectants.
En aquest article pots consultar els inconvenients d’una incorrecta dilució en la neteja, entre els que destaquen despeses inesperades, riscos per a la salut o el desgast dels estris de neteja.
3. Nivells de pH
Com comentàvem, el químic només pot classificar-se com a desinfectant, detergent o una combinació d’ambdós. El pH ens ajuda a determinar el seu caràcter i és el que acaba definint si l’acció de producte és desincrustant o desengreixant.
En aquest article, t’expliquem quina relació guarda el nivell de pH amb el caràcter del detergent.
Per a l’elecció d’un producte o altre, tindrem en compte el tipus de residu a eliminar. Per exemple, per a restes de brutícia incrustades utilitzarem detergents àcids; per a restes de greix, utilitzarem detergents alcalins i reservarem els detergents neutres per a superfícies delicades.
4. Color i olor
Aquests dos aspectes són molt importants en indústries com, per exemple, l’alimentària. Existeixen aliments molt sensibles als aromes com, per exemple, la xocolata, que absorbeixen les olors dels químics de neteja i desinfecció i queden alterats.
En aquest article t’expliquem l’efecte d’alguns detergents o desinfectants amb aroma als entorns alimentaris.
En aquest tipus de casos, hem de consultar la fitxa tècnica i assegurar que el producte és inodor.
5. Registre HA o Registre DES
El Registre HA és un reconeixement oficial que demostre que els desinfectants han estat testats en condicions similars a les de la seva aplicació i que, per tant, el seu ús és apte per a entorns que treballen amb aliments.
A la indústria alimentària, cuines industriales, restauració col·lectiva o qualsevol altre tipus d’activitat relacionada amb l’alimentació, és imprescindible que els desinfectants posseeixin el Registre HA.
El mateix ocorre en l’àmbit sanitari, només que en aquest cas, hem de comprovar que el producte disposi del Registre DES.
Això sí, el fet que un producte estigui reconegut amb qualsevol d’aquests dos registres no vol dir que puguem utilitzar-lo en presència d’aliments o de pacients. Per resoldre aquest dubte, consultarem les recomanacions d’ús.
6. Número de ROESP o AEMPS
Les fitxes tècniques dels productes químics han de contenir el número de ROESP (Registre Oficial d’Establiments i Serveis Plaguicides). A més d’aquest registre, també podem trobar el número de registre que fa referència a l’AEMPS (Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris).
En qualsevol dels dos casos, a més d’aquest registre, ha de constar el nom del fabricant i les seves dades de contacte.
7. Envàs
A la fitxa tècnica s’ha d’especificar el format en que es presenta el producte, contemplant la seva forma, capacitat i unitats.
Per exemple, podria especificar-se si es comercialitza en garrafes de 5 litres i per unitats separades. A més, en alguns casos, també apareix el material del recipient o s’indica si, en cas de vendre’s més d’una unitat, aquestes venen retractilades amb plàstic, en caixes, etc.
8. Data de revisió
Aquesta dada acostuma a aparèixer al final del document i indica la data en la que es va revisar per darrera vegada la fitxa tècnica. Així, ens permet veure com d’actualitzat està el document.
A continuació, mostrem un exemple de fitxa tècnica i les parts més importants que s’han de contemplar per fer una lectura correcta.
Parts essencials d’una fitxa de dades de seguretat
Pel que fa a la fitxa de seguretat, aquesta es composa a partir de diferents seccions que, alhora, presenten diferents punts. Així, els punts més importants a revisar són:
Data del document
De la mateixa manera que ocorre amb les fitxes tècniques, aquesta data ens permet veure com d’actualitzat està el document.
No obstant això, en el cas concret de les fitxes de dades de seguretat, hem d’assegurar-nos de que la data de revisió mostrada és igual o molt pròxima a la darrera data de revisió de la fitxa tècnica.
Apartat 1.2. – Usos previstos o pertinents
Aquest apartat, inclòs a la secció número 1, que fa referència a la identificació de la substància o barreja i de la societat o empresa, ens serveis a mode identificatiu del producte.
Hem de fixar-nos en que la descripció que apareix a la fitxa tècnica és la mateixa que la que observem en aquest punt de la fitxa de dades de seguretat.
Apartat 2.2. – Elements de l’etiqueta
En aquest apartat, inclòs en la secció número 2, que fa referència a la identificació de perills, hem de fitxar-nos en els pictrogrames.
Recordem que després de la darrera actualització, els pictogrames es mostren en color blanc, negre i vermell. Així, si la fitxa de dades de seguretat mostra els pictrogrames negres i taronges, sabrem que no està actualitzada.
En aquest article pots consultar el significat dels pictrogrames de productes químics actualitzats amb les darreres modificacions.
Apartat 3 – Composició
En aquest aparat revisarem els punts de substàncies i barreges per comprovar que la informació proporcionada a la fitxa tècnica del producte coincideix amb la que es mostra a la fitxa tècnica.
En aquest cas, la informació que es dona és més detallada, ja que inclou els percentatges de concentració de cada component i els perills que presenten cadascun d’ells.
Apartat 4 – Primers auxilis
Aquest apartat s’ha de llegir íntegrament, ja que ens mostra com procedir en cas d’haver-se produït un accident durant l’aplicació del producte.
S’explica què fer en cas d’inhalacions, contacte amb la pell, irritació dels ulls, ingestió, etc. I tot i que sempre es recomana visitar el metge en aquests casos, la informació exposada pot resultar útil per realitzar els primers auxilis.
Apartat 8.2. – Control d’exposició
Aquest punt s’inclou dins de la secció número 8, que fa referència als controls d’exposició i a la protecció personal.
En concret, l’apartat 8.2. especifica quins Equips de Protecció Individual (EPIs) s’han d’utilitzar per a l’aplicació del producte. A més, s’especificarà com s’ha de tractar aquest materia durant i després de l’activitat. Per exemple, poden recomanar-nos no utilitzar cremes mentre utilitzem guants.
Apartat 9.1. – Propietats físico-químiques
En aquets punt s’especifiquen característiques molt tècniques del producte. El més rellevant és comprovar que el nivell de pH, el color i l’olor coincideixen amb els descrits a la fitxa tècnica.
En cas de dubtes amb les fitxes de dades de seguretat, sempre es pot i, de fet, s’ha de contactar amb el fabricant per garantir que l’aplicació del producte químic és la més segura possible.