La duresa de l’aigua condiciona aspectes de la neteja com, per exemple, la capacitat de generar escuma d’alguns químics o l’acumulació de calç.

 

És possible que, en algun moment hàgim sentit parlar sobre aigües dures o aigües toves. Aquests dos conceptes responen a la duresa de l’aigua, que no només resulta determinant a l’hora de cuinar, sinó que també condiciona l’elecció dels sabons per a la neteja dels estris de cuina. 

 

Què és la duresa de l’aigua? 

 

La duresa de l’aigua es tradueix en la quantitat de sals dissoltes de calci i magnesi que trobem en aquest líquid.  

Es calcula sumant les concentracions de calci i magnesi (en mil·ligrams) presents en cada litre d’aigua. 

D’aquesta manera, es considera aigua dura aquella que conté altes càrregues minerals i agua tova aquella amb baixes quantitats de calci i magnesi 

 

Com ens afecta la duresa de l’aigua a la neteja? 

 

La duresa de l’aigua no només afecta a l’hora de cuinar (com més dura sigui l’aigua, major serà el temps de cocció) o en el manteniment dels electrodomèstics, sinó que també pot arribar a suposar un hàndicap per a la neteja. 

I és que les zones amb aigües dures requereixen un major consum de sabó per al rentat de la vaixella ja que, la capacitat de generar escuma en aigües amb alta càrrega mineral queda limitada. 

A més, les zones amb major duresa de l’aigua són més propenses a generar grans quantitats de calç que posteriorment han d’eliminar-se amb els químics de neteja adequats.

 

El nostre consell

 

A Papelmatic disposem de sabons rentavaixelles que tenen en compte la duresa de l’aigua i que presenten diferents capacitats de fer escuma per optimitzar així el consum del producte. 

En qualsevol cas, recomanem estudiar la duresa de l’aigua per a cada zona i fer-ho de forma periòdica per verificar així que aquesta no s’ha vist alterada de forma temporal. 

Share This